A l’hora d’escriure una poètica personal, la confiançai la desconfiança no solament en l’obra pròpia, sinótambé en l’abast cognoscitiu de la Poesia, es barregende mala manera. Per exemple, l’entusiasme il’escepticisme depenen del dia i de la lluna. I no acabesde saber on les idees comencen i on acaben lescreences heretades sense reflexió; tampoc si els colomsdel desig volen massa alt… Alguns pensaments, però,sobre el fet poètic tenen almenys la garantia d’haversuperat canvis biogràfics i llargues etapes: per exemple,penso des de fa molts d’anys que cal afegir unasetena funció a les sis funcions del llenguatge segonsRoman Jakobson a partir de Karl Bühler, la funció màgica.Tota la canalla hi creu i forma part, doncs, de lanostra primera manera d’aprehendre el món; vet aquíel perquè els conjurs funcionen quan tens deu anys.
