Atàvic missatger de la mort, bessó sobrenatural, ombra o reflexsinistre, alternativa espectral, corporificació de pulsions internes o xifra abismal del no-res, des de temps immemorials i en gairebé totsels racons del món, el doble ha acompanyat la humanitat. Un enigmadens de suggestions que camina paral·lel a la incògnita de l’individu. Avui dia, a l’època de les identitats líquides, de la construcció ibricolatge del jo, de l’èxit de Second Life, sembla la cosa mésnatural pensar que hi hagi més d’una possibilitat de ser per a cadapersona. I de fet, des de la psicoanàlisi, i abans encara, estem moltavesats a la idea que dins de cada un de nosaltres conviuen múltiplespotencialitats. Hi ha diferències, és clar, però, a la seva manera,també en el doble s’havia anat plasmant al llarg dels segles el dubtevertiginós que siguem fets d’una única i confortable peça.
