Amb en Gaudí, i tots nosaltres amb ell, ens endinsarem pel camí delbosc, que no té altres petjades que aquelles que fem i que hem hagutde decidir traçar-les. Al bosc tot és possible, però una vegada ensorientem vers una direcció, que condiciona, tot canvi, provocat per la decisió constant que és caminar, ens arriba pertorbat pel camí jafet, el sentit del qual és sempre la llosa que ens situa al mig delbosc i ens en diferencia. Tot és posseït constantment per un sentit,però és el sentit de cada moment. Comencem inserint-nos en unpelegrinatge; verifiquem que admet la representació que li donem,cerquem les formes per fer fiable el que fem i, al final, ens adonemque només és el que decidim el que pot ser possible. Tot aixòdesenvolupat en tres assaigs i un epíleg amb l’objectiu, com desitjava Husserl, d’establir el sentit net de les coses. Aquest és el mateixcamí de Gaudí, que, per poder-lo seguir, va haver de significar-lomentre el traçava. A l’epíleg verifiquem que aquesta drecera és la que sempre emprenen els creadors.
