Era un fenòmen no estrany en temps passats. Descobrim aquí com, elmatrimoni infantil -que no hem de confondre amb el matrimoni entremenors d’edat-, a Catalunya, especialment a l’època moderna, no es vaconcebre com un mitjà d’acumular recursos o capitals, sinó com unaalternativa per fer front a un seguit de problemàtiques familiars,tals com les unions ja consumades o la necessitat de procurar nouspares a un nen que tenia els seus difunts. L‘autor explica com lajurisprudència aconseguí crear una codificació d’aquest modus decasament, que es situa dins un context europeu.
