La realitat ha estat convertida en hiperrealitat. El subjecte, entelespectador: ens relacionem amb el món protegits per la impunitat ila distància d’aquell que se sap del costat bo de la pantalla. Noméscompten les respostes passives: aquest programa m’ha emocionat, aquest altre m’ha posat del nervis, aquest videojoc m’ha entretingut, aquest vídeo m’ha fet molta llàstima. És clar que qualsevol indici deresponsabilitat moral o d’implicació personal és absolutament fora delloc. El que no deixa de ser inquietant és que aquesta actitud de pura expectativa, aquesta elusió del compromís es converteix en actitudvital general.
