MIQUEL MELENDRES I RUE\FRANCESC GUIRADO
Ens trobem davant un poeta que té el secret de rejovenir el món del'esperit, el món que crema en la intimitat, amb una gran novetat deformes expressives i, sobretot, amb el joc imaginatiu més sorprenent i una meravellosa agilitat d'observació i pensament. La simbologia delllenguatge, la transcendència de la natura, la intensitat d'allòafectiu i el diàleg entre l'Amic i l'Amat satisfan tots els aspectesde la personalitat. D'altra banda, el món dels sentits és un esclatjoiós vers la naturalesa manifestada en els seus fenòmens, elselements inanimats, el món vegetal i el món animal. Aquest elogi dónalloc a la veneració del poeta per una natura nua de màcula. Veneracióque es realitza des de la «suprema llibertat» com un do inesborrablede l'home que es deleix per esdevenir un ésser més de la natura pertal d'apropar-se a l'eternitat.
