Amb la ploma dins del tinter, fullejant moments viscuts, les poesiesque hàbilment viuen en mi s’aturen i escriuen:"Desvetllant el món d’amics que ens acompanya, i posant les paraules,una a una, enmig de flors seques, records, enyorances... hem volattotes plegades als cims de les muntanyes, on s’adormen sofriments quees guarden al cor... raigs de sol d’esperança i... nostàlgiesesmaltades de joia.De bat a bat el caliu de casa ens ha fet sentir el sentiment viu de la família, l’amor... l’honradesa...la fe...I per assaborir la tendresa de tot un poble, només ens caldrà unarialla de les padrines, que ens enviaran des del seu recer perfumadade llorers i de bondat.”
