El diàleg entre les religions, i més generalment entre les culturesque les han engendrat i les alimenten encara, no és cap utopia. És,ara més que mai, una necessitat política concreta, una necessitatvital, especialment en el moment que canten les lloances de lamundialització cultural, sovint reduïda, de fet, a un empobrimentespiritual i social. Una necessitat urgent, a l'hora en què d'altresprediuen un xoc de civilitzacions el primer episodi del qual hauriaestat l'atemptat de l'11 de Setembre de 2001. El diàleg -aquest lent i laboriós treball d'artigar un territori verge en massa casos- detraducció mútua és l'única via capaç de fer-nos avançar cap a unscontinguts espirituals i ètics amb valor universal que no quedinreduïts a una uniformització cultural pel nivell més baix.
