La retirada dels nou és el drama de la resistència: noupartisans fugen desesperadament per les muntanyes del Peloponès. Enmig d'una natura àrida i hostil, la fam, la set i la por es presenten dela manera més nua i sòbria, explorant els límits de l'expressió. Unasobrietat que a Blau fosc, gairebé negre Valtinós porta al'¿útim extrem. El monòleg d'una dona actual que parla amb totalllibertat és ple d'evocacions, d'una senzillesa aparent però queamaga, com tots els textos de Thanassis Valtinós la dimensió méstràgica de l'ànima humana.
