Aquest llibre és el quart de la col·lecció sobre l'evolució delpensament cristià, i se situa entre el segle XII i el segle XVI. Enstrobem, doncs, en el moment culminant de l'Edat Mitjana. Els fets queel volum recorda i reconstrueix es corresponen, com és natural, a laimplantació i desenvolupament del règim feudal a l'Occident cristià, i subratlla especialment els grans papes de l'època, començant perInnocenci III. En un llibre com aquest, que pertany a una col·leccióque no vol ser una història de l'Església ni una història delcristianisme, sinó una història del pensament cristià, no hi potfaltar una referència molt directa a les formes, diguem-ne,heterodoxes d'aquest pensament, unes formes capitalitzades bàsicamentpels "espirituals" L'heretgia, en aquest cas, és una reacció davant la degradació creixent de la jerarquia eclesiàstica, especialment delpapat, degradació que, entre altres causes, va dur al "cismad'Occident", primer, i a la doctrina del "conciliarisme", després. Elnucli del llibre, tanmateix, consisteix en l'anàlisi del pensament del'escolàstica, un pensament que és alhora una conseqüència o"destil·lació" dels esdeveniments i una legitimació de l'ordreestablert. En aquest darrer sentit, el llibre se centra en la visiósacralitzada de l'ordo rerum, tal com es fa palesa en el document delpapa Joan XXII, Benedictus Deus, un document que, si bé directament té com objecte la doctrina sobre el destí dels difunts, indirectamentassegura que l'ordo rerum està assegurat per la visió dels benauratsal cel. Val a dir que, segons Joan XXII, el cel dels benaurats, finsque el Senyor no torni a la fi dels temps, està sotmès, d'algunamanera, a l'Església militant i al poder pontifici. Aquest ordre iaquesta fonamentació del mateix va quedar absolutament desautoritzatper la Reforma luterana. Aquesta, malgrat situar-se tradicionalment al començament de l'anomenada Edat Moderna, cal entendre-la com aculminació del procés de l'Edat Mitjana i del pensament cristià que,en aquest període, arribà a la seva màxima perfecció, com a pensamentúnic. El llibre, naturalment, passa revista a l'evolució del pensament cristià "viscut" en aquest període pels cristians de l'Occident i del'Orient: en aquest darrer cas, el llibre subratlla els efectes que la pèrdua del poder polític i religiós de Constantinoble va produir enels cristians de l'Ortodòxia.
