L’autor s’interroga sobre la contribució del dispositiu sanitari a lasalut de les persones, entesa com a determinant de la seva felicitat.En els sistemes sanitaris es parlava de salut. A poc a poc vainteressar més la gestió. Ara només es parla de diners id’insuficiència de recursos per donar resposta a no se sap ben béquines necessitats. Els responsables polítics de la sanitat —dedicatsa aconseguir recursos— s’allunyen dels metges, dels professionals dela salut i dels usuaris. L’obra emmarca aquests fets en un entorn decrisi. Crisi econòmica i sobretot crisi de valors. Massa ciutadansobsedits pels seus drets, ignoren els seus deures. Entre els metgespredomina la insatisfacció. El prestigi i la valoració dels rectorspolítics, és decreixent. El paper de les patronals i els sindicatssembla desfasat. El llibre situa tots els protagonistes de la sanitaten un món dominat per l’hedonisme, el culte a l’ego i la vanitat, enel qual les persones compten pel que fan. No pel que són. S’assenyalala necessitat d’un nou model de lideratge i s’apunta que eldeteriorament del sistema sanitari exigeix substituir vells paradigmes per noves maneres d’entendre el món, la política, la salut i lafelicitat de les persones.
