La vida d’en Ramon Descós navega sinuosa i esmunyidissa, com la d’unpícar postmodern, entre les turbulències del maig del 68, del final de la dictadura, de la cabotejant transició, dels anys de la majoriaabsoluta socialista i de l’atmosfera de corrupció de la vida políticai les altes finances, per una canviant geografia que el condueix deValència, Barcelona o Madrid a Cracòvia o Chicago. Una tràgicahistòria d’amor, la dolorosa conciència d’una jove abocada abruptament des de la infància a la vida adulta, i una incerta herència,d’origens dubtosos, vinculen el relat a l’abandonada casa pairal al’illa, al bell mig d’un poderós bosc d’alzines, sota l'amenaça deponent. Allí aflueixen, per mor d’una cita insòlita, el dospersonatges que, des d’edats i sexes diferents, es disputen sensemediació el domini del discurs: les seves veus prenyades de memòria,d’afanys, de sentiments i ressentiments dissonants, susciten elcapgirament històric de tota una època.
